Sóc dins un núvol

Sóc dins un núvol de plata i argent.
 Un espai no mesurable i volàtil- que camina poc a poc-que

passeja-que gravita-que es fica dins les coses;
 les estova, s´hi amaga i s´hi integra.
Sóc dins un núvol

que dirigeix el vent, que se´l menja, que el tasta i el llepa cada vegada que passa.

Un núvol que es fa gran, que creix com una espuma esbarriada,
 com una nata ben treballada que puc assaborir degustant la meva ànima insaciable.

De sobte es desfà, s´escampa, es separa, s´obre, es trenca i ja no m´aguanta.

Té un llenguatge que no comprenc; ni jo, ni els altres.
 Té un volum immesurable, té un esperit que no canta i un lloc per tots que no podem dirigir,
 no podem parar i no podem manipular: només somiar

les dolces passes d´uns moments concrets i singulars.