Plou una mica i renta el sol.
S'emmiralla sencer,
veu que fa goig.
Llegeix les cares del bes.
Supura la pell de l'escorça,
fil d'aigua clara que llisca i calla.
Es trenquen gotes i les basses
retraten el món a l´inrevés.
Una llum estovada renta
els peus descalços
i trepitja, camps a través,
prats d´herba molla,
llenques sense voral.
