Pinzellades rogenques dins un cel refredat que miro i m’aclapara.

Veig la cúpula com s’encén de ple,

quan el sol ja s’apaga.

Sobre aquests immensos camps,

a les meves planures,

la terra de Navata.

Fuetejades fortes dels vents, fent grosses i escampades brotxades:

em regalen una celestial

aquarel·la vivent, acabada de vessar.

Moment espontani d´art efímer: fet, pintat i esborrat!

Només per mi. Saps per què? Perquè ho veig i ho puc gaudir!
Goretti

FOSCOR QUE CAU DE PRESSA,  S’APROPA CORRENTS I S’AMAGA A LA FESTA.

MUSSOL QUE CRIDA I MIRA AMB ULLS PAMATS! AGRADA LA NIT FOSCA.

ENFILAT D´UNA TESTA, MIRA I ESCOLTA, OBSERVA I DELECTA.

LES VAQUES SON DESPERTES, EL GOS LLADRE, IGNORA QUI HI HA

A CASA MEVA, AL MEU MARQUESAT DE LA VALL FOSCA.
 Goretti