Pinzellades rogenques dins un cel refredat que miro i m’aclapara.

Veig la cúpula com s’encén de ple,

quan el sol ja s’apaga.

Sobre aquests immensos camps,

a les meves planures,

la terra de Navata.

Fuetejades fortes dels vents, fent grosses i escampades brotxades:

em regalen una celestial

aquarel·la vivent, acabada de vessar.

Moment espontani d´art efímer: fet, pintat i esborrat!

Només per mi. Saps per què? Perquè ho veig i ho puc gaudir!
Goretti