dilluns, 21 d’octubre del 2013
Sota el meu bosc, s´hi amaguen guspires enceses d´ocres i verds
desfent una dolça olor a terra mullada i refrega l´ escorça molsuda dels vells arbres fullats.
Colors de les entranyes del meu bosc que masteguen solitud d´hores aturades, llançades i abatudes al vessant sud d´una terra enlairada.
Cada fulla em dóna una nota magnificent, una veu, un esclat,
un goig enmig de la muntanya.
Atrapa l´aire i la llum, l´olor d´una boira que plora, que degota, que somica
i s'escola fins el clot més amagat.
Es desengruna el matí enmig les fulles untades de sol i es deixa pentinar per un suau vel de boira baixa que fa pesigolles a totes les aixelles dels arbres, que riuen i es deixen llepar amb gust d´humitat. Gotes fines i netes que baixen del cim,
s´endinsen fins els dits de les branques més arrugades.
Sento l´aire que tecleja tota la pell del bosc i una pulcra simfonia, que captiva amb l´embruix, sona al caprici d´una fada. Es dibuixen núvols a la pissarra del cel.
Goretti 20 d'octubre 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)